Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions…
epidemiologia
Medicina
Branca de la medicina que agrupa el conjunt d’activitats interdisciplinàries emprades en l’estudi dels factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que amenacen la salut de l’home.
A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…
helicobàcter
Medicina
Gènere de bacteris de forma espiral gramnegatius.
Les distintes espècies formen part de la flora bacteriana gàstrica i intestinal de diversos mamífers, que ocasionalment poden actuar com a patògens
protozoosi
Medicina
Malaltia produïda per protozous.
Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de…
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
màscara
Medicina
Peça que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o l’exhalació d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius.
Poden ser de diferents tipus i materials, segons les característiques de filtració i protecció Els tipus principals són les màscares higièniques, les quirúrgiques i les de filtres facials de partícules
asèpsia
Medicina
Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom realitza treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc).
En el cas de les intervencions quirúrgiques, tant l’instrumental com la vestimenta dels qui hi intervenen han d’ésser curosament esterilitzats mitjançant mètodes tèrmics, agents antisèptics, etc esterilització les sales on hom efectua la intervenció també han d’ésser esterilitzades, i per aconseguir-ho hom sol recórrer a la injecció continuada d’aire filtrat i estèril o bé a l’acció d’algun agent germicida En un ambient hospitalari, el coneixement microbiològic dels gèrmens habituals a cadascuna de les dependències és tan important com l’asèpsia, per tal com poden ésser causa de…
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…