Resultats de la cerca

Especialista en immunologia i microbiologia, es doctorà a la Universitat de Harvard 1962 Treballà 1965-72 al National Institute of Health de Bethesda, i des del 1972 a la Universitat de Califòrnia des del 1981 dirigeix la Geroge F Hooper Resarch Foundation El 1976, amb HE Varmus explicà la formació de cèllules oncògenes a partir de l’alteració de determinats gens que controlen la multiplicació cellular, descobriment pel qual reberen el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1989

Estudià a la Universitat de Pittsburgh, on es doctorà el 1920 Exercí tota la seva carrera a la Mayo Clinic de la qual també fou professor Les seves investigacions se centraren en les malalties reumàtiques fins a descobrir-ne els efectes terapèutics de la cortisona El 1950 rebé el premi Nobel de medicina juntament amb EC Kendall i T Reichstein pels seus descobriments relatius a l’hormona suprarenal, la seva estructura i els seus efectes biològics

Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i…

Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997

Estudià medicina a la Universitat de Pennsilvània i exerceix de professor adjunt 1971-74 a la Universitat de Texas, a Dallas, de la qual esdevingué professor de genètica i director del Centre de Malalties Genètiques 1977 L’any 1973, Brown i el seu collega Joseph L Goldstein , amb qui compartí el premi Nobel de medicina i de fisiologia el 1985, descriviren els receptors de lipoproteïnes de baixa densitat receptors LDL, situats a la membrana cellular Durant més de dotze anys de treballs plegats aquests dos científics han determinat el cicle complet del colesterol a la sang, han fixat els…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…

Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar un gen que…