Resultats de la cerca

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves…

Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts…

Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada de medicaments amb…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…

Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…