Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
espai subglòtic
Medicina
Espai anatòmic que queda entre la glotis i el baló del pneumotaponament en malalts intubats i ventilats mecànicament.
L’acumulació de secrecions en aquest espai afavoreix l’adquisició de pneumònies
detergir
Medicina
Netejar (una plaga, una ferida), eliminant-ne les secrecions que la recobreixen.
presbifonia
Medicina
Conjunt de canvis que es produeixen en la fonació quan s’arriba a l’edat avançada.
Tot i que l’edat cronològica i la biològica no sempre coincideixen, es considera que l’edat es manté estable des dels 20 anys fins als 60, quan l’envelliment dels òrgans implicats en la fonació comença a provocar-hi canvis Els cartílags s’ossifiquen, les articulacions es deterioren, la musculatura s’atrofia i disminueixen les secrecions generant un augment d’aire a la veu, increment de fatiga local i una disminució de la flexibilitat Els canvis hormonals propis de l’edat potencien aquests canvis
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
nosode
Medicina
Remei obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.
repic
Medicina
Maniobra fisioterapèutica respiratòria consistent a tustar repetidament el tòrax, per convertir en expulsiva la tos, eliminar les secrecions bronquials i millorar la ventilació.
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
compresa
Medicina
Tros de tela o gasa plegada en diversos doblecs, o bé diferents capes absorbents de cotó o de cel·lulosa, que hom empra per a recollir líquids, secrecions o el producte de la menstruació.
sarcode
Medicina
Remei obtingut a partir de la dinamització de substàncies derivades de plantes sanes, com ara glucòsids, resines o mucílags, de teixits d’animals sans i de secrecions fisiològiques, del qual es coneixen els efectes a partir de l’experimentació patogenètica.