Resultats de la cerca

Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta

L’emprat correntment consisteix, essencialment, en un tub capillar de vidre, a l’interior del qual hi ha una columna de mercuri, que es dilata o es contreu amb les variacions de la temperatura el tub va proveït d’una escala graduada que indica, en graus i dècimes de grau, la temperatura mesurada Normalment els termòmetres clínics són de màxima, i llur graduació va des de 30° a 45°C com a màxim Hom l’aplica a la boca, a l’aixella, a l’engonal o al recte

Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro

Consisteix a evitar les relacions sexuals durant els períodes fèrtils de la dona, que són els dies compresos entre el dinovè i el dotzè, ambdós inclosos, abans de la regla en una dona amb menstruacions normals, de 28 dies, per exemple, són els dies compresos entre el desè i el dissetè, ambdós inclosos, que segueixen l’aparició de la regla Atesa, però, la irregularitat que sovint presenta el cicle de moltes dones, resulta un mètode força atzarós, i hom en discuteix l’eficàcia fins i tot en el cas que sigui meticulosament dut a la pràctica, puix que hi ha sempre l’eventualitat d’una ovulació…

La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic