Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ciclotró
Medicina
Instrument utilitzat per a la producció de radionúclids o isòtops radioactius emissors de positrons, que es caracteritzen per tenir un període de semidesintegració molt curt (entre uns pocs minuts i dues hores).
El més freqüentment utilitzat és el fluor-18 Els radionúclids produïts en els ciclotrons habitualment no tenen la forma química i farmacèutica adequada per ser utilitzats com a traçadors biològics, pel que han de ser incorporats a molècules més complexes, acció que es realitza en un laboratori de radiofarmàcia
trocar
Medicina
Instrument utilitzat principalment per a la pràctica de puncions evacuadores.
Consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, de la qual hom pot retirar-lo un cop perforada la cavitat
stent
Medicina
Dispositiu en forma de cilindre expansible que serveix per a mantenir obert, fent pressió cap a fora, un conducte que d’altra manera seria molt estret o s’obstruiria.
És utilitzat fonamentalment en cardiologia i pneumologia per a mantenir la permeabilitat de les vies aèries o de les artèries coronàries obstruïdes
electroxoc
Medicina
Tractament mitjançant descàrregues elèctriques que provoquen en el pacient crisis convulsives epileptiformes.
Segons l’aparell utilitzat, canvien la intensitat, el voltatge i el temps de pas del corrent Els elèctrodes, banyats d’aigua salada, són collocats en les regions frontoparietals És indicat en estats depressius, quadres delirants, esquizofrènia i, excepcionalment, en els estats maníacs
Neix a Alacant un nadó concebut sense espermatozoides
Medicina
Neix a Alacant el primer nadó de l’Estat concebut amb una tècnica de reproducció assistida que permet la concepció quan el pare no té espermatozoides La tècnica ha estat aplicada per l’Institut Bernabeu d’Alacant, i per a fecundar l’òvul de la mare s’ha utilitzat espermàtida del pare, una cèllula immadura precursora de l’espermatozoide que ja conté tot el material genètic
pulsioxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània.
És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi
hemotafonomia
Medicina
Ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules de la sang -especialment els eritròcits o glòbuls vermells-, quan aquesta sang es troba en forma de taca.
El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per…
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
escovilló
Medicina
Pal petit, amb una bola de cotó fixada a un extrem, utilitzat per a tocs.
sindèmia
Medicina
Epidèmia en què coexisteixen dues o més malalties que interaccionen de tal manera que reforcen mútuament la morbiditat i letalitat respectives.
En les sindèmies no només intervé la combinació de més d’una malaltia en sentit estricte, sinó que també hi contribueixen factors socials i condicions de salut i vitals que n’incrementen la incidència i el nombre d’afectats Així, per exemple, l’existència d’àmplies franges de població d’edat avançada o amb índexs d’obesitat elevats en general més susceptibles i vulnerables a malalties i el grau de desenvolupament dels sistemes sanitaris són determinants en la incidència de casos i la seva gravetat El terme fou emprat per primer cop vers el 1990 per l’antropòleg de la medicina Merrill Singer,…