Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
unitat de vigilància intensiva
Medicina
Departament d’un hospital dotat d’aparells altament complexos i controlat per personal molt especialitzat on hom té cura constant dels malalts especialment greus.
L’UVI permet una triple funció administració continuada de la medicació, control automàtic permanent de les constants biològiques del malalt i actuació immediata en cas d’empitjorament És anomenada també àrea de vigilància intensiva AVI i unitat de cures intensives UCI
Estudi Nacional de Vigilància de les Infeccions Nosocomials
Medicina
Estudi que es duu a terme en l’àmbit estatal per a conèixer la incidència de les infeccions adquirides als serveis de cures intensives i la utilització que es fa dels antibiòtics en aquestes àrees.
medicina intensiva
Medicina
Especialitat mèdica que tracta els malalts greus o en situació de risc vital, potencialment reversibles.
Situa la seva activitat en una àrea específica de l’hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva UVI, especialment concebuda i dotada dels mitjans materials per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atesa per especialistes en medicina intensiva Els seus orígens se situen en la creació d’unitats d’infermeria amb atenció especial en la recuperació postquirúrgica dels malalts, establertes per Hopkins 1923 i Kirschner 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, per a millorar l’aprofitament dels recursos…
Nomenat un nou secretari de Salut Pública
Medicina
El Departament de Salut, avalat pel govern de la Generalitat, nomena Josep Maria Argimon secretari de Salut Pública en substitució de Joan Guix, que dimiteix per motius de salut Argimon, que manté el càrrec de director gerent de l'Institut Català de la Salut ICS, té com a missió la vigilància de casos de covid-19 en coordinació amb la recentment creada Oficina Covid
sanejament
Medicina
Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.
El sanejament comprèn la higiene dels aliments i les begudes i dels individus que els manipulen, l’abastament d’aigua potable i de llet pasteuritzada, la salubritat de les cases, la descontaminació dels corrents d’aigua i d’atmosfera, l’eliminació d’escombraries i d’aigües residuals, la lluita contra els artròpodes i rosegadors, la creació d’espais verds i la vigilància dels espais i ambients de recreació, etc
Josep Miró i Abella
Medicina
Metge cirurgià.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou membre de diverses…
Hospital Universitari Son Espases
Medicina
Hospital de referència de les Illes Balears, inaugurat el 2011.
L’hospital substitueix com a centre sanitari de referència de l’arxipèlag balear l’antic Hospital Universitari de Son Dureta, que havia funcionat durant més de 50 anys Ubicat a la zona de la finca de Son Espases, a la vora de la carretera de Valldemossa i just al costat del monestir de La Real l’emplaçament fou contestat per diversos sectors de la societat mallorquina, ha tingut un cost d’obra i installacions de 235 milions d’euros i una inversió tecnològica de 85 milions Ocupa una superfície edificada de més de 172000 m 2 i té capacitat per a 1020 llits, 26 sales d’operacions, 107 mòduls de…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’…
intensivista
Medicina
Professional de la medicina especialitzat en el tractament de pacients internats en unitats de vigilància intensiva o bé en unitats de cures intensives.
monitorar
Medicina
Controlar el curs i l’estat d’un malalt mitjançant la vigilància i la supervisió de l’evolució d’un fenomen a través de monitors.