Resultats de la cerca

Catedràtic d’anatomia a la Universitat de València Fou el cap de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana, que irradià a les altres universitats peninsulars Enarrationes in Librum Galeni de ossibus 1555, Isagoge ad faciendam medicinam ex Hippocratis et Galeni monumentis 1561, De indicationibus 1572

Estudià medicina a Montpeller i a València amb Lluís Collado Autor dels tractats De morbo quodam composito, qui vulgo apud nos galicus appellatur Nàpols 1524, Morborum internorum fere omnium et quorundam externorum curatio brevi methodo comprehensa 1555 i Práctica de cirugía 1548, traducció de la Praxis de Joan de Vigo amb addicions marginals Pere Joan Nunyes li dedicà les seves Institutiones fisicas 1554

Resident a Girona Estudià la pesta de 1586-89 que afectà principalment Occitània i el nord del Principat a Discurs sobre la pesta explicant l’essència d’ella Perpinyà, 1589

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica

El seu objectiu era d’emprar l’alquímia per a obtenir substàncies medicinals a partir de composts inorgànics Hom pot considerar-la històricament com la predecessora de l’actual quimioteràpia

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s XVI facilità…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’administració…

Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…