Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
femella
Tecnologia
Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).
Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona , i és utilitzada en aplicacions en les quals calen…
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri
© Ajuntament d’Arenys de Mar
Historiografia
Història del dret català
Jurista i historiador, especialitzat en la història del dret català.
Vida i obra Tercera generació familiar amb vocació jurídica —net d’advocat i fill de procurador dels tribunals—, inicià els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona el 1925 a les facultats de Filosofia i Lletres, on conegué Antonio de la Torre, i de Dret 1926-31, on tingué de professor Galo Sánchez Tingué també una notòria actuació política Els anys trenta fou president d’Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar Després de les eleccions municipals del 1934 fou regidor de Cultura i Assistència Social, i alcalde segon d’Arenys, des d’on aquell mateix any impulsà la…
,