Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
perla
Tecnologia
Residus de la combustió acumulats a cadascun dels dos elèctrodes de la bugia d’un cilindre d’un motor d’encesa per guspira, que arriba a unir els dits elèctrodes i impedeix el salt de la guspira.
Aquest fenomen sol ésser degut a la mala adequació del grau tèrmic de la bugia al motor i a les condicions en què aquest treballa
cicló
Tecnologia
Separador de partícules sòlides suspeses en un fluid, que consisteix en un recipient cilíndric, amb la part inferior cònica, on és introduït tangencialment, per la part superior i a una velocitat elevada, el corrent d’alimentació, el qual, amb el fregadís amb les parets, crea un moviment descendent helicoidal que diposita les partícules sòlides al fons, mentre el fluid clarificat surt per la part superior, a través d’un tub coaxial al recipient.
Quan hom treballa amb suspensions en líquids el cicló és alimentat per la part inferior El rendiment d’aquest aparell és màxim per a partícules superiors a 30 μm
platina
Tecnologia
Taula damunt la qual treballa una màquina eina, generalment proveïda de mosses per als perns de subjecció de les peces que hom vol mecanitzar.
davantal
Tecnologia
Peça de fusta, metàl·lica, etc, que en una màquina tèxtil serveix per a protegir el teixit del frec de l’operari que el treballa.
Walter Houser Brattain
Física
Tecnologia
Físic i tècnic nord-americà.
Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948
Joseph Dixon
Tecnologia
Inventor i fabricant nord-americà, un dels capdavanters en la utilització industrial del grafit.
Treballà com a impressor i litògraf i, experimentant amb el tipus de fosa, descobrí la resistència del grafit de gresol a les temperatures elevades A partir del 1827 es dedicà a la manufactura de mines de plom per a llapis, cuines econòmiques i lubricants
volant
Tecnologia
Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
La massa del volant adquireix molta energia cinètica, i, quan el pistó es troba en un punt mort o quan augmenta la resistència que ha de vèncer l’arbre, en cedeix una part, que recupera quan el pistó treballa plenament o quan la resistència que ha de vèncer l’arbre disminueix
màquina escorçadora
Tecnologia
Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.
L’escorçadora de tambor treballa per fregament mutu dels troncs dins el tambor Per a troncs de gran diàmetre més d’1 m hom empra les escorçadores hidràuliques , que apliquen aigua a pressió sobre els troncs Les escorçadores de cadenes i de ganivetes són emprades quan hom exigeix una completa eliminació de l’escorça
James Hargreaves
Tecnologia
Inventor anglès.
Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica