Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
ballesta
ballesta2 ( B.carolinensis )
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça del torn primitiu que consistia en un arc de fusta flexible que es vinclava en ésser tesada la corda que unia els seus extrems per l’acció d’una altra corda vertical.
Aqusta lligada a la part central de l’anterior i cargolada al voltant de la peça giratòria que hom tornejava transmetia la força aplicada per l’operari damunt la calca , i es desvinclava per la seva flexibilitat en deixar d’ésser aplicada aquella força pel fet de tornar a la seva posició inicial, permetia d’aplicar alternativament l’impuls que a través de la corda vertical imprimia el moviment de rotació a la peça, i d’aprofitar alhora el gir produït en sentit contrari durant el moviment de retorn
baldereig
Tecnologia
Defecte de funcionament del pistó d’una màquina de vapor quan no ajusta bé amb la camisa o amb les parets del cilindre, permetent que el vapor passi entre ells i, eventualment, encalli el pistó.
bainita
Tecnologia
Agregat de ferrita i carbur de ferro que apareix, en una forma inestable, en els acers i les foses, en transformar-se isotèrmicament l’austenita.
L’estructura bainítica pot ésser fixada als acers afegint-hi níquel o molibdè i n'augmenta la resistència a la tracció i, alhora, en millora la resiliència
baiard
Tecnologia
Aparell format per dues vares llargues i paral·leles, unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d’ús rústic.
Ha d’ésser portat per dues o quatre persones, una o dues per cada cap, agafant-lo per l’extrem de les vares o braços
bafí
Tecnologia
Tap de suro, generalment fi, però de baixa qualitat, que, a diferència del trefí
, presenta tares o defectes importants.
badana
Tecnologia
Pell d’ovella o de moltó, assaonada amb adobs vegetals, de molta flexibilitat i suavitat i relativament prima, que és emprada per a folrar calçat, fer guarniments i, quam és més acabada i tenyida, en relligadura i tafileteria.
Quan no ha rebut els tractaments necessaris per a tenyir-la i acabar-la és anomenada badana en pasta
badaina
Tecnologia
Enformador de fulla estreta i gruixuda, proveït d’un mànec robust i dur, emprat per a fer mosses, forats, etc, a la fusta tot picant generalment sobre el mànec amb una maça.
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…
avantgresol
Tecnologia
En els forns de cup i en els cubilots, cup situat al costat del gresol i que comunica amb la part inferior d’aquest, a la qual van a parar la mata fosa i l’escòria..
L’avantgresol constitueix una obertura que permet de fer passar una furga a l’interior del forn