Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
calaixera
Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
calaix
Tecnologia
Receptacle corredís d’un moble, paral·lelepipèdic i ordinàriament planer, solat per fonadura i amb els costats emmetxats a l’anterior i al posterior generalment amb cues d’oronella.
caixabanc
Tecnologia
Banc en què el seient és la tapa d’una caixa destinada a guardar-hi roba, etc.
caiguda lliure
Tecnologia
Moviment d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
Hom té un exemple d’aquest moviment en considerar un cos prop de la superfície terrestre si hom negligeix la resistència de l’aire, aquest cos és subjecte a la força constant F = mg, m essent la massa del cos i g l’acceleració de la gravetat L’equació del moviment serà m d 2 x/dt 2 = F , equació diferencial que, integrada, forneix les conegudes equacions d’un moviment uniformement accelerat les v essent les velocitats, les x les coordenades espacials altures, la t el temps i el subíndex indicant 0 les valors corresponents a les condicions inicials
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…
cadenat
Cadenats de combinació
Tecnologia
Tanca no fixa proveïda d’una barra que hom introdueix dins les bagues, les orelles, etc., d’una caixa, un armari, una porta, etc.
Consisteix en una caixa que tanca els mecanismes de pany i d’on surten els dos extrems d’una barra, generalment en forma de U, l’un articulat i l’altre proveït d’una mossa on encaixa el pestell Els mecanismes de pany poden ésser substituïts per una combinació que per mitjà d’un joc de mosses i sortints trava el braç articulat de la barra
cabritilla
Tecnologia
Pell de cabrit, anyell, etc, adobada per a fer guants i altres peces de vestir.
cabriolat
Tecnologia
Petge usual en mobles de diversos estils francesos i anglesos del s XVIII el perfil del qual és assimilat a la pota d’un animal quadrúpede, generalment cabrú (cabra, isard, etc).
cablejadora
Tecnologia
Màquina o dispositiu per a trenar els fils o cordons que constitueixen un cable.
cabina
Cabina d’avió
Tecnologia
Cambra o espai aïllat de la resta d’una instal·lació, d’un vehicle o d’un aparell, des de la qual hom n’exerceix el comandament.
En són exemples la cabina de blocatge , destinada al comandament dels senyals i les agulles en els ferrocarrils o la cabina d’enregistrament o de projecció , emprada als estudis o a les sales cinematogràfiques Pel que fa a vehicles o aparells, hom parla de la cabina d’un camió, d’un avió, d’una astronau, d’un ascensor , etc