Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
biocombustible de segona generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de matèria orgànica o cultius no alimentaris, generalment fusta, residus agrícoles o forestals, fracció orgànica dels residus urbans, llots de depuradora i purins.
Té l’avantatge de ser una font d’energia autòctona en canvi, té els inconvenients de necessitar una gran quantitat de matèria primera i també una tecnologia de producció que pot ser complexa, segons quina sigui la matèria primera o la mescla de matèries primeres
biocombustible de tercera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues.
Aquests biocombustibles tenen els avantatges que el procés de generació és molt ràpid, que no ocupen terra cultivable i que comporten un impacte mínim en els recursos d’aigua en canvi, l’inconvenient principal és que la quantitat d’energia requerida per a generar-los pot ser més gran que l’energia que se n’extreu
biometanol
Química
Tecnologia
Biocombustible líquid compost de metanol obtingut per complet mitjançant un tractament termoquímic de matèria orgànica o bé obtingut en part mitjançat aquest tractament i mesclat en una proporció variable amb gasolina.
Té un ús molt menys estès que el bioetanol, perquè presenta una menor densitat energètica i una toxicitat més gran S’utilitza d’una manera general a la Xina, i als Estats Units, el seu ús és restringit a les curses de cotxes
abatedor de temperatura
Alimentació
Tecnologia
Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.
noguera negra
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits
Lleó Bergadà i Girona
Tecnologia
Doctor enginyer, especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.
Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme
Isaac Babbitt
Tecnologia
Inventor nord-americà que fabricà el primer canó de bronze fos als EUA.
El 1839 obtingué la patent d’un coixinet que encloïa la fórmula d’un aliatge com a metall antifricció per a recobrir els coixinets Allò que veritablement reeixí fou l’aliatge, més que no pas l’invent en si, conegut en honor seu com a metall de Babbitt
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…