Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
premsatge
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells adobades, i eventualment tenyides, molles per tal de facilitar-ne l’assecatge posterior en reduir el seu contingut d’aigua fins a un 40%.
premsa
Tecnologia
Eina emprada pels fusters per a subjectar fortament una peça de fusta encolada o per a subjectar al banc la peça que han de treballar, constituïda generalment per dues peces de fusta o metàl·liques unides per dos espàrrecs de manera que en enroscar-hi les femelles les dues peces es desplacen estrenyent la peça o les peces que hom vol subjectar.
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un arbre motor…
platina
Tecnologia
Taula damunt la qual treballa una màquina eina, generalment proveïda de mosses per als perns de subjecció de les peces que hom vol mecanitzar.
plat
Plat de dutxa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom donat a diversos objectes, peces, etc., més o menys plans, generalment de contorn circular, més o menys semblants als plats d’una vaixella, que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc., com el recipient que recull l’aigua d’una dutxa, els discs horitzontals d’una balança on hom posa els pesos o les matèries que vol pesar, la corona dentada que és moguda pels pedals d’una bicicleta, la peça de planxa que en una roda d’automòbil tapa les femelles de fixació, els recipients plans en els quals bombolleja la fase ascendent al si de la fase descendent de les columnes de plats amb casquets de bombolleig, les dues peces mecanitzades que en els acoblaments fixos de plats són empernades entre elles, etc.
punta
Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual és clavada la…
prova
Tecnologia
Assaig, anàlisi, examen, etc, al qual és sotmès una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle, un producte industrial, etc, per tal de conèixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat, especialment per determinar-ne la resistència, comprovar-ne el bon funcionament, mesurar-ne el rendiment, el consum, etc.
Les proves de màquines, motors, aparells, etc, són efectuades en installacions especialment adequades, anomenades banc de proves , que consisteixen en un bastiment proveït de tots els mecanismes, dispositius i aparells necessaris per a determinar, mesurar, etc, les característiques del motor, màquina, aparell, etc, que hom vol provar i al qual bastiment és fixat provisionalment Posteriorment a les proves efectuades al banc, hom sotmet, especialment els vehicles automòbils, avions, etc, a proves reals de comprovació del funcionament en el medi, condicions, etc, en què serà emprat Segons el…
protecció dels metalls
Química
Tecnologia
Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.
La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir
reserva
Tecnologia
Superfície que és protegida amb una matèria aïllant per tal que no actuï damunt seu un determinat agent amb el qual hom ha de tractar les superfícies contigües.