Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
desgropar
Tecnologia
Acció de treure els grops de la fusta i reemplaçar-los per tascons de fusta bona.
fer bolet
Tecnologia
Eixamplar-se el cap d’un trefí, quan és de bona qualitat, en sortir de l’ampolla.
melis
Tecnologia
Fusta del pi roig i d’altres espècies de pi la fusta dels quals és de bona qualitat.
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…
bronze de manganès
Tecnologia
Metall de Muntz amb un 0,8-2% d’estany i un 5% de manganès, de bona resistència mecànica i notable resistència a la corrosió.
És difícilment treballable en fred i fàcilment en calent
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…
injector

Secció d’un injector de solenoide d’un motor de gasolina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu del sistema d’injecció de combustible que serveix per a introduir i polvoritzar el combustible a l’interior del cilindre o a l’entrada d’aquest.
Consta d’un cos cilíndric, buit, de forma variable segons el tipus de culata, i d’una agulla que regula el pas del fluid La sortida de l’injector ha d’ésser dissenyada de manera que produeixi una bona polvorització En el cas de l' injector bomba , la mateixa agulla, en baixar, forneix la pressió necessària per a la polvorització
folre de fre
Tecnologia
Làmina prima amb què hom recobreix els socs dels frens de tambor o l’interior dels de cinta.
Són peces emmotllades, en forma de sector de corona circular, realitzades amb una mescla de materials especialment amiant que els confereix un alt coeficient de fregament en sec i una bona resistència al desgast Sovint hom els designa també amb el nom d’una marca registrada ferodo , precursora en la fabricació d’aquests elements En els frens de disc, aquestes peces reben el nom de pastilles pastilla de fre
colga
Tecnologia
Operació específica de l’adob de sola, que consisteix a posar els cuirs, ja gairebé adobats amb extractes, dins una bassa, en posició horitzontal i plana, sobre un llit o coixí d’escorça d’alzina, de roure, de pi, etc.
Damunt aquest llit hom estén un cuir, sobre el cuir s’espargeix una altra capa d’escorça, damunt aquesta un altre cuir, i així successivament fins a omplir la bassa Aleshores el taní de l’escorça es difon lentament per capillaritat dins les fibres del cuir i es va fixant de forma irreversible tot tapant els porus, i dóna, finalment, una sola més impermeable, més compacta i de més bona qualitat Actualment la colga ja gairebé ha estat abandonada, perquè és un procés massa lent i antieconòmic
lubrificant sintètic
Tecnologia
Lubrificant obtingut per síntesi química i additius per a millorar-ne l’ús.
Pot contenir oli mineral per millorar la mescla Normalment els productes bàsics són classificats en hidrocarburs sintetitzats, èsters orgànics i altres, com el poliglicol o les silicones En els motors tèrmics, la utilització d’un lubrificant sintètic comporta una reducció del consum del combustible 4-5% i de l’oli mateix a la vegada que allarga la vida dels components del motor L’aplicació a una gamma extensa de temperatures, la bona resistència a l’oxidació i l’estabilitat a altes temperatures permeten de desenvolupar motors més avançats i eficients Aquests lubrificants…