Resultats de la cerca

Generalment d’acer al crom trempat, acer cementat o de pedra, en alguns molins, i de diàmetre comprès normalment entre 3 i 30 mm en els coixinets, i entre 30 i 100 mm en els molins

Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…

Segons la mida del material d’alimentació i del producte obtingut hom els pot classificar en matxucadores matxucadora, trituradores trituradora i molins molí

Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales

La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…