Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tala

Tala massiva d’arbres
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Silvicultura
Operació que consisteix a tallar els troncs dels arbres per la base i abatre’ls o, per extensió, a abatre els arbres amb altres procediments.
Quan la tala és manual, és efectuada amb destral i, eventualment al final, amb serra de cadena sense fi La tala mecànica és basada en l’ús d’instruments tallants dotats de moviment alternatiu de vaivé o circular, accionats per motors d’explosió o, no tan sovint, de funcionament elèctric o pneumàtic En alguns casos, quan les espècies que hom vol talar tenen arrels poc gruixudes i poc profundes i el terreny és tou o sorrenc, hom abat els arbres empenyent-los, per exemple amb bulldozers , o estirant-los amb cordes o amb cadenes En altres casos hom fa una excavació entorn de l’arbre…
corrector
Tecnologia
Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control
retroactiu per tal de compensar la seva inestabilitat o millorar el seu transitori.
Actua mitjançant la modificació de la resposta freqüencial del sistema en bucle obert o a través de la reforma del lloc geomètric de les arrels En general és instrumentat per mitjà de filtres elèctrics control analògic o amb ordinadors control digital Segons la seva situació en el bucle rep el nom de corrector en sèrie o en cascada o corrector en parallel o tacomètric També és anomenat regulador, controlador o equalitzador
roll
Tecnologia
Tronc d’arbre del qual hom ha separat la brancada i les arrels i del qual hom pot treure bigues i posts.
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
màquina de calcular
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc) o complexos (logaritmes, funcions trigonòmetriques, etc), generalment dotada amb un o més registres per a memoritzar constants o resultats parcials.
Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…