Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
atmosfera controlada
Tecnologia
Medi gasós, de característiques físico-químiques controlades, que emplena el recinte tancat on es realitzen determinats processos productius, sigui per evitar reaccions d’oxidació de metalls fosos, per modificar la coloració del vidre fos, per afavorir certes reaccions químiques superficials en els forns de tractament tèrmic, etc.
A les cambres de refrigeració d’aliments vegetals, les atmosferes controlades pobres en oxígen i riques en diòxid de carboni alenteixen l’activitat metabòlica i, per tant, regulen la degradació fisiològica dels aliments
atmosfera de Cottrell
Tecnologia
Distribució especial d’àtoms de solut d’un aliatge que envolta una dislocació i en dificulta la mobilitat.
Segons Cottrell, l’atmosfera que duu el seu nom serveix per a ancorar les dislocacions, cosa que implica un esforç addicional per a alliberar una dislocació de la seva posició a la xarxa cristallina Aquest efecte pot explicar l’existència de l’anomenat límit elàstic superior d’alguns materials, com és el cas dels acers de baix contingut de carboni
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
mal·leabilització
Tecnologia
Acció i efecte de mal·leabilitzar.
La malleabilització fosa s’efectua en una atmosfera oxidant i a 1 000-1 050°C, es produeix una dissociació de la cementita en ferro i carboni, que resta en forma de mòduls o esferes de grafit a l’interior de la peça, alhora que es produeix una descarburació superficial fosa malleable blanca Si hom efectua el recuit en una atmosfera neutra i a 900-1 000°C, tot el carboni producte de la dissociació resta en forma de grafit i dóna a la fosa el color negre fosa malleable negra
rellotge submergible
Tecnologia
Rellotge impermeable capaç de poder ésser introduït completament dins l’aigua sense que la pressió pugui vèncer les proteccions de la caixa.
El fabricant ha d’especificar fins a quina profunditat garanteix la submergibilitat del rellotge, en metres o atmosferes de pressió L’equivalència s’estableix partint de la base que cada 10 metres de profunditat la pressió augmenta aproximadament una atmosfera
envasar
Alimentació
Tecnologia
Transports
Posar (alguna cosa) en un envàs.
Entre els productes que requereixen sovint tècniques pròpies d’envasament destaquen, en funció de llur naturalesa i estabilitat, els aliment Entre aquestes tècniques especials cal esmentar l’envasament en condicions asèptiques, al buit o en atmosfera de nitrogen per tal d’evitar que els aliments es malmetin per culpa de microorganismes o de l’oxigen atmosfèric
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…