Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
tecnologia
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments.
La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial
teoria de control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Branca de la teoria dels sistemes que tracta de la manera d’aconseguir el canvi de comportament d’un sistema per mitjà d’accions externes.
Constitueix un cos coherent de coneixements que fa de pont entre l’abstracció matemàtica i la realitat física i els principis del qual són aplicables a àmbits tan diversos com l’enginyeria, l’economia i la biologia Pot ésser subdividida en dues grans parts teoria clàssica i teoria moderna Dins la solució del problema del control, hom pot distingir diverses fases modelació o formulació matemàtica del sistema o planta que cal controlar, dels senyals que l’afecten entrades, sortides i pertorbacions, i de l’objectiu de control criteri de qualitat avaluació , o aplicació dels mètodes d’anàlisi per…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…