Resultats de la cerca

Hom colloca l’escalaborn entre ambdues peces, oposades per les cares proveïdes de relleu, i aplica una força en una de les peces enfront de l’altra, fins que assoleix una deformació del material en funció del relleu de la matriu

Consisteix en una caixa que té dues cares rígides que poden acostar-se o allunyar-se, les restants essent flexibles, la qual, expandint-se i contraient-se alternativament, pren aire per un orifici o vàlvula i l’expelleix per un altre que és proveït de canó

Generalment el seu cos central té la forma de parallelepípede rectangular, acabat en forma de con per una de les seves cares laterals petites i en forma de piràmide per l’altra, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana Les dimensions poden ésser molt variables, segons l’ús Primerament hom la fabricava soldant, per l’efecte de forja, uns massers obtinguts pel sistema de farga catalana Actualment hom l’obté per emmotllament, sotmetent-la posteriorment a un tractament d’enduriment superficial

Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a agents de preadob…

L’austenita és dèbilment paramagnètica, tova i amb una duresa Brinell de 170-200 A la temperatura de 1 130°C té dissolt un màxim de l’1,7% de carboni i hom considera 715°C com el límit inferior de temperatura en què pot existir La inclusió en l’acer d’altres elements, com crom, níquel, manganès, etc, conjuntament amb tractaments tèrmics adequats, permeten d’obtenir estructures totalment austenítiques fins i tot a temperatura ambient aquests microconstituents de l’acer permeten d’obtenir característiques molt útils resistència a la corrosió, absència de magnetisme, etc

El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom normalment superior…