Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
resistència a l’abrasió
Tecnologia
Resistència d’un material al desgast per fregament.
El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització
camisa
Tecnologia
Revestiment tubular disposat a l’interior del cilindre que fa de superfície de lliscament del pistó; generalment és d’acer dolç recobert d’una capa de crom dur, o de fosa grisa resistent al desgast per fregament, i és proveït de porositats que en faciliten la lubrificació.
En els motors endotèrmics les parets absorbeixen una gran quantitat de calor, que és transmesa a l’aire directament o bé a l’aigua del circuit de refredament La diferència de temperatura entre la paret interior i l’exterior provoca, sobretot si aquestes són gruixudes, unes tensions considerables Hom les anomena camises humides si llur paret exterior és en contacte directe amb l’aigua de refredament, i seques si no hi són Generalment són canviables i eviten, així, de substituir tot el cilindre o el bloc de cilindres en cas de desgast o de ratllament de les parets interiors
vídia
Tecnologia
Material constituït per un aglomerat de carburs de metalls rars (tungstè, tàntal, titani, molibdè, etc) amb cobalt o níquel com a lligant, després d’haver-lo obtingut per sinterització.
És un material molt dur i resistent al desgast Descobert pel Dr Frey, de l’empresa Krupp, és emprat especialment en la fabricació de petites plaquetes que van fixades a l’eina d’una màquina eina, com ara en barrines, broques, etc
filera
Tecnologia
Peça bàsica de qualsevol sistema de conformació de metalls o plàstics per deformació (extrusió, estiratge o trefilatge).
És constituïda per un material de gran duresa i resistència al desgast diamant, cermet, carburs metàllics sinteritzats, etc amb un forat al centre per on hom fa passar de manera forçada el material que hom vol afaiçonar extrusió o reduir de secció estiratge o trefilatge
multiplicador de velocitat
Tecnologia
Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.
És freqüent que el canvi de marxes dels automòbils constitueixi un multiplicador de velocitat quan és embragada la quarta velocitat superdirecta d’aquesta manera hom aconsegueix que, a les velocitats altes, el motor giri a menys revolucions, amb un desgast inferior dels òrgans mòbils, menys consum de carburant i funcionament més silenciós
folre de fre
Tecnologia
Làmina prima amb què hom recobreix els socs dels frens de tambor o l’interior dels de cinta.
Són peces emmotllades, en forma de sector de corona circular, realitzades amb una mescla de materials especialment amiant que els confereix un alt coeficient de fregament en sec i una bona resistència al desgast Sovint hom els designa també amb el nom d’una marca registrada ferodo , precursora en la fabricació d’aquests elements En els frens de disc, aquestes peces reben el nom de pastilles pastilla de fre
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
enduriment
Tecnologia
Operació consitent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.
Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp total o local, la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàllica soldadura, metallització, cromatge dur, etc L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin acritud, bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida
electroerosió

Procés de mecanització dels canals del distribuïdor d’una turbina
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de mecanització dels metalls per desgast produït elèctricament, bé per descàrregues entre la peça treballada i l’elèctrode, bé per desgast electrolític en una dissolució de clorur sòdic.
És especialment adequat per a metalls o aliatges d’una gran duresa o per a afaiçonar peces de forma complicada
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com…