Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada
pelar
Tecnologia
Llevar el suro a l’alzina surera, després d’haver-ne llevat el pelagrí.
Hom en diu, també, pelar suro
baldufa
Tecnologia
Part extrema d’un arbre giratori, suportada per un dau o coixinet.
Es diu més pròpiament quan l’arbre és vertical
rellotge parlant
Tecnologia
Rellotge que diu l’hora amb una veu de generació sintètica o enregistrada prèviament en cinta magnètica.
L’exemple més característic és el servei telefònic de l’hora També existeixen rellotges de taula i de polsera que expressen l’hora en prémer un botó
balanceig
Tecnologia
Defecte produït per la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodament d’aquest, que provoca el desplaçament del pla real de rodament a banda i banda del seu pla teòric.
En l’argot de taller, hom diu que la peça que presenta balanceig fa la senyora
pulverimetal·lúrgia
fototeca.cat
©
Tecnologia
Tècnica i procediment de preparació d’aliatges especials, mescles de materials ceràmics i metàllics ( cermet
).
Consisteix a escalfar sinterització, sense arribar a la temperatura de fusió del material menys fusible, mescles de grànuls de pólvores dels materials ceràmics i metàllics, generalment comprimits Per aquest procediment hom obté una massa dura amb un grau de compactació que depèn de la pressió exercida Malgrat que algunes preparacions d’aliatges poden ésser efectuades en fred o a temperatures poc altes o sense aplicació de pressió durant la cocció, generalment el procés és efectuat amb compressió en tota la seva durada, tant en l’escalfament com en el refredament El fenomen esdevingut és…
rellotge de sol
Rellotge de sol
© Lluís Prats
Tecnologia
Rellotge que indica l’hora a través de l’ombra produïda pel sol i una vareta anomenada gnòmon o estil sobre un quadrant on hi ha assenyalades les hores i, eventualment, el calendari zodiacal o mensual.
La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars , anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc…
rellotge de soneria
Tecnologia
Rellotge proveït del mecanisme necessari per a efectuar una indicació acústica de les hores.
Es diu que és d’hores i mitges si efectua el toc cada mitja hora coincidint amb aquells moments, i d’hores i quarts si el toc és efectuat cada quart d’hora En aquest cas és possible que també inclogui un mecanisme de carilló rellotge de repetició, rellotge de música, rellotge carilló
observabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Propietat d’una variable d’estat que fa que el seu valor en un instant determinat pugui ésser estimat a partir de les oportunes mesures de sortida, en un sistema de control.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament observable La no-observabilitat implica l’existència d’alguna variable d’estat, o mode, que no afecta la sortida i que, per tant, no pot ésser observada ni inferida des d’aquesta sortida
en tàndem
Tecnologia
Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc, instal·lats o col·locats l’un darrere l’altre, de manera que combinen llurs efectes.
Així, hom diu que són disposades en tàndem les locomotores que mouen un ferrocarril quan en té dues o més, disposades l’una darrere l’altra en un mateix extrem del tren Semblantment, hom parla de màquines de vapor amb dos cilindres en tàndem, dels trams d’un coet muntats en tàndem, etc