Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
caoba
Botànica
Tecnologia
Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.
Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria
ranura
Tecnologia
Oficis manuals
Solc practicat en una peça, en un objecte, de matèria dura.
corverd
Botànica
Tecnologia
Arbre dioic, de la família de les lauràcies, de fulles simples enteres, propi de l’Amèrica tropical.
Proporciona una fusta molt dura, densa, tenaç i elàstica, molt estimada en la construcció d’edificis i vaixells
melis
Tecnologia
Fusta del pi melis (Pinus palustris).
És lleugerament dura, inatacable pels insectes i hidròfuga Hom l’empra especialment en construccions hidràuliques i a la intempèrie
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles simples coriàcies, de flors petites, disposades en panícula, i de fruits drupacis.
És propi del Gran Chaco Forneix una fusta vermella, molt dura i resistent Juntament amb Slorentzii , és la principal planta productora de tanins
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors petites i paniculades, i de fruits en drupa.
És natural del Gran Chaco La seva fusta, de color vermell, és molt dura i resistent Forneix matèries tànniques per a l’adob de cuirs
jatoba
Botànica
Tecnologia
Arbre de l’Amèrica tropical, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes de dos folíols ovals, de flors groguenques i fruits en llegum.
Produeix una fusta vermellosa, dura, tenaç i de gra fi, utilitzada en ebenisteria i en la indústria naval És sobretot aquest arbre el que forneix el copal
clavar
Tecnologia
Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o quadres de fusta de manera que, en assecar-se, restin tesades i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
L’assecatge es pot fer a l’aire lliure, sota teulada, i dura uns quants dies, dins la mateixa sala de clavament a temperatura ambient, o bé dins una cambra d’assecatge, o assecador, amb circulació d’aire
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
barret de ferro
Tecnologia
Cobertora d’oxidació formada per una crosta dura d’òxid, principalment de ferro (limonita).
Es forma per lixiviació i oxidació pròxima a la superfície i a la part superior d’un jaciment de sulfurs, en especialment de ferro pirita, calcopirita Aquest procés concentra, ocasionalment, elements molt insolubles, com ara l’or