Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
electró
Tecnologia
Nom comercial d’un aliatge lleuger, a base de magnesi, amb 3-4% d’alumini i 1-3% de zinc.
La seva poca densitat 1,8, així com la seva resistència a la tracció 25 kg/mm 2 i l’allargament de 6-15%, n'expliquen la utilització en la indústria aeronàutica Hi són fabricades també les escales utilitzades en espeleologia que sovint hom anomena també electrons
cèl·lula fotovoltaica
Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
llei de Vegard
Tecnologia
Llei segons la qual les dimensions de les cel·les unitat de les solucions sòlides, quan els metalls que les constitueixen són molt semblants de mida atòmica, d’estructura cristal·lina i d’electro-negativitat (com potassi-rubidi, argent-or, molibdè-tungstè, níquelcoure, etc), varien linealment amb la concentració de solut.