Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
pell
Tecnologia
Pell d’animals salvatges, com l’ermini, el mart, el linx, el visó, etc, o de cria, com la xinxilla, el xai caracul, etc, adobada per la cara oposada a la del pèl o de la llana, però que conserva el pèl o la llana naturals de l’animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d’abric o, també, a la de catifes i adornaments.
És anomenada també pell fina
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
rellotge d’arena
Tecnologia
Instrument que consisteix en dos recipients de vidre units per un orifici molt petit.
És anomenat també ampolleta El temps és mesurat per l’estona que triga una quantitat d’arena molt fina en passar d’un recipient a l’altre Els temps intermedis queden molt mal definits Hom en construeix de diverses durades 1 minut, 5 minuts, 1/4 d’hora, 1/2 hora, 3/4 d’hora i d’una hora o més també existeixen conjunts que funcionen simultàniament per poder apreciar les fraccions de l’hora
patentatge
Tecnologia
Tractament isotèrmic aplicat als filferros d’acer amb un elevat contingut de carboni
Té com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred Consisteix a sotmetre els filferros a austenització i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ºC El patentatge s’aplica a filferros d’acer d’un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8% El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s’ha substituït gairebé arreu per un bany de sals
sorbita
Tecnologia
Mescla molt fina de ferrita i cementita, de textura perlítica i contingut de carboni variable..
És un dels constituents dels acers trempats i recuits El nom prové del metallurgista britànic HCSorby 1826-1908
cèl·lula fotovoltaica

Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
agulla d’injector
Tecnologia
Òrgan de regulació fina de la quantitat de combustible fornida per l’injector al cilindre d’un motor d’encesa per compressió.
pavó
Tecnologia
Capa molt fina de sulfurs i clorurs metàl·lics, de color blavós, amb què són revestides les superfícies de metalls ferrosos perquè no es rovellin.