Resultats de la cerca

Aquestes línies lleugerament discontínues són produïdes pel traç del fil que fixa els pontillons sobre el fil base

És lleugerament dura, inatacable pels insectes i hidròfuga Hom l’empra especialment en construccions hidràuliques i a la intempèrie

Consisteix en una pedra tosca lleugerament corbada, encaixada en una peça de ferro d’uns 80 cm i proveïda a cada extrem d’un mànec de fusta

És un tub, lleugerament cònic, amb una aixeta de sortida i una boca de càrrega a la part superior N'hi ha de vidre, de metall, per a líquids volàtils, en calent, etc

Generalment consten d’una barra o passamà, collocats de través i a mitja alçada davant la porta, que bascula sobre els extrems en empènyer-la lleugerament i, en fer-ho, acciona el mecanisme d’obertura

És constituït per una mescla de cristalls de ferro i ferro líquid, i la seva temperatura sortint del forn és lleugerament superior a l’eutèctic 1 145°C L’escòria continguda en el masser és separada per l’acció del mall

El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil

Consta d’un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d’una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital La mesura es fa prement lleugerament la peça entre les dues potes i la dimensió es llegeix en forma analògica en el nònius o digital en el visualitzador

Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…

Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís…