Resultats de la cerca

Hom l’empra en marqueteria, en treballs d’artesania, etc

Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona

A l’edat mitjana eren folrades amb planxa de ferro o enllaunades en el període gòtic es desguarní dels reforços metàllics per a lluïment de la fusta tallada així continuà amb els models ornamentals del Renaixement i del Barroc És característica catalana la que té al front dos o tres plafons encadellats a un bastigi bossellat és peculiar també la caixa de núvia , que es distingeix perquè el plafó de la dreta s’obre a tall de portella i fa pas als calaixos de l’interior la part interna de la tapa, a semblança del cassone , és decorada sovint amb pintures de qualitat la caixa de monja tenia el…

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…

Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…

La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…