Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
teorema de Clapeyron
Tecnologia
Teorema anomenat també dels tres moments, aplicat al càlcul de les bigues contínues.
Segons el mateix el moment de tres punts de suport consecutius M i - 1 , M i , M i + 1 són relacionats per l’expressió l i , l i + 1 essent les distàncies entre els punts de suport, S i , S i + 1 , les àrees del diagrama de moments, i d i - 1 , d i + 1 , les distàncies respectives dels centres de gravetat d’aquestes àrees als punts de suport extrems
integròmetre
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell per a calcular mecànicament integrals, utilitzat sobretot en el càlcul de moments d’inèrcia.
Un cas particular és el planímetre
baldufa
Tecnologia
Qualsevol cos que gira recolzat només en un punt.
Hom distingueix la baldufa asimètrica , per a la qual els moments d’inèrcia segons l’eix de gir i segons dos eixos perpendiculars entre ells i amb l’eix de gir són diferents, la baldufa simètrica , per a la qual els dos darrers són iguals, i la baldufa esfèrica , els tres moments d’inèrcia de la qual són iguals L’estudi del moviments precessió, nutació de la baldufa simètrica ha esdevingut clàssic en mecànica giroscopi
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
rellotge de soneria
Tecnologia
Rellotge proveït del mecanisme necessari per a efectuar una indicació acústica de les hores.
Es diu que és d’hores i mitges si efectua el toc cada mitja hora coincidint amb aquells moments, i d’hores i quarts si el toc és efectuat cada quart d’hora En aquest cas és possible que també inclogui un mecanisme de carilló rellotge de repetició, rellotge de música, rellotge carilló
temporitzar
Tecnologia
Regular i controlar els moments d’inici o d’acabament d’una acció o d’una operació i la seva durada mitjançant temporitzadors.
hamiltonià
Tecnologia
En un sistema dinàmic amb n
graus de llibertat, funció donada per l’expressió
.
, on Lt,q 1 ,,q n ,p 1 ,,p n és el lagrangià del sistema, les q i són les coordenades generalitzades, les p i els corresponents moments canònics p i =∂ L /∂ q i , i t és el temps El hamiltonià representa l’energia total del sistema, és a dir, la suma de les energies cinètica i potencial Hom en deriva les equacions canòniques del moviment o equacions de Hamilton
temps
Tecnologia
Espai de temps que transcorre entre dos o més moments del funcionament o entre la inacció i el funcionament d’un mecanisme, dispositiu, etc.
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…