Resultats de la cerca

Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre el plom i és emprat en la preparació d’altres sals, com a mordent, oxidant, en la preparació d’explosius i com a pigment

És el constituent més tou de l’acer 90° de duresa Brinell, dúctil, malleable i de petita força coercitiva A la temperatura de 721°C té dissolt un màxim de 0,035% de carboni, i a 25°C, un mínim de 0,008% Els reactius metallogràfics habituals àcid nítric o pícric amb alcohol etílic solament en detecten els límits del gra, sense arribar a acolorir-la

Pot ésser fet per via seca, per via humida o per electròlisi Dels procediments per via seca l’únic que ha perdurat és l’apartament pel clor, que consisteix a fer passar clor per l’aliatge fos Hom fa l’apartament per via humida fent bullir l’aliatge granulat amb àcid sulfúric concentrat Anteriorment, havia estat utilitzat també àcid nítric i l’operació era anomenada inquarteració

Té una gran resistència a la tracció, un bon allargament i resisteix remarcablement l’acció corrosiva de l’aigua de mar, del vapor d’aigua i dels àcids excepte el nítric L’addició d’alumini o silici permet de millorar-ne les característiques mecàniques És utilitzat en la fabricació de tubs de condensador, hèlices, paletes de turbina, aparells químics, installacions sanitàries i de la indústria alimentària, etc Creat per David H Browne, i patentat el 1906, rep el seu nom de l’industrial nord-americà Ambrose Monell

Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…

Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…