Resultats de la cerca

El niquelatge electrolític és efectuat mitjançant el pas d’un corrent elèctric a través d’una solució de sulfat, sulfamat o fluoroborat de níquel i clorur de níquel en àcid bòric En aquest procés, els ions de níquel són atrets per l’objecte que hom vol niquelar, disposat com a càtode Per tal d’obtenir un dipòsit brillant de níquel, hom pot afegir a la solució abrillantadors i anivelladors, estabilitzadors o modificadors de la tensió superficial El niquelatge químic pot ésser efectuat per submersió de l’objecte que cal niquelar en un bany calent de sals de níquel que són reduïdes per un…

La composició de l’aliatge original, de la marca enregistrada del qual han pres el nom aquests aliatges, és del 78% de níquel i el 22% de ferro, però actualment també són obtinguts permaloy amb petites quantitats d’altres components

Els aliatges pesants comprenen, en general, els aliatges de coure, zinc, níquel, plom, etc

Normalment hom empra el silici, el níquel i el bismut com a substàncies grafititzadores

La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges…

L’estructura bainítica pot ésser fixada als acers afegint-hi níquel o molibdè i n'augmenta la resistència a la tracció i, alhora, en millora la resiliència

Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…

Els metalls més emprats per al recobriment són el coure, el níquel, el crom, el cadmi, el zinc, l’estany, l’or i l’argent La galvanostègia comprèn la preparació de la superfície poliment, desgreixatge i eliminació de les traces d’òxid i el recobriment pròpiament dit en un bany electrolític