Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
noguera

Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
noguera negra
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits
noguera blanca americana
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, de fulles imparipinnades i de fruits comestibles i oleífers, propi de l’est dels EUA.
Igual que les altres espècies de cària, proporciona una fusta ferma i tenaç
calaixera

Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
dibetú
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de la família de les meliàcies, de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres propis de l’Àfrica equatorial.
La fusta de dibetú és fàcil de serrar, però difícil de ribotejar substitueix adequadament la fusta de noguera i, envernissada, recorda la de caoba És molt apreciada en ebenisteria
arquilla

Arquilla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arca de sobretaula amb divisions i calaixos per a guardar-hi escriptures i objectes d’estima.
Molt en voga del segle XVI al XVIII, les arquilles eren de fusta de noguera o de banús negre amb incrustacions o pintures i també d’àlber folrat de matèries sumptuàries com el carei i el canemàs guarnit de fil de plata i amb flocadures de colors
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement…
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
noguerina
Tecnologia
Producte en forma de grànuls, dels quals, dissolts en aigua, s’obté el bany de noguera, per a tenyir la fusta de color de noguera abans d’envernissar-la.