Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera…
desgreixatge
Tecnologia
Operació de desgreixar les pells a fi d’evitar una absorció irregular de l’adob i un acabament poc homogeni.
Hom duu a terme el desgreixatge per premsatge de les pells a 30°C, per emulsió del greix amb agents tensioactius o bé per extracció amb emulsió aquosa de dissolvents orgànics i agents tensioactius
aluminiatge
Tecnologia
Operació que consisteix a deposar una capa d’alumini sobre un suport, especialment sobre ferro o un aliatge ferri per a protegir-lo contra la corrosió, sobretot a temperatura elevada.
L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos que conté eventualment una petita quantitat de silici perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització
desgreixatge
Tecnologia
Operació que consisteix a netejar les peces metàl·liques de la substància grassa que les recobreix, per tal de sotmetre-les a ulteriors manipulacions.
Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits
lubrificant sintètic
Tecnologia
Lubrificant obtingut per síntesi química i additius per a millorar-ne l’ús.
Pot contenir oli mineral per millorar la mescla Normalment els productes bàsics són classificats en hidrocarburs sintetitzats, èsters orgànics i altres, com el poliglicol o les silicones En els motors tèrmics, la utilització d’un lubrificant sintètic comporta una reducció del consum del combustible 4-5% i de l’oli mateix a la vegada que allarga la vida dels components del motor L’aplicació a una gamma extensa de temperatures, la bona resistència a l’oxidació i l’estabilitat a altes temperatures permeten de desenvolupar motors més avançats i eficients Aquests lubrificants…
electròlisi

Esquema dels fenòmens d’electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
mordent
Tecnologia
Solució que conté la concentració necessària d’àcids orgànics per a poder neutralitzar la calç o el sulfur sòdic present en les pells després del tractament de ribera i abans de passar a la secció d’adobar.
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…