Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
punta
Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual és clavada la…
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes
camussa
Tecnologia
Pell originàriament d’isard molt prima, flexible, d’un color groc pàl·lid, adobada pel procediment d’acamussatge ( acamussar
).
Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides
taní sintètic
Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.
rellotge de cucut
Tecnologia
Rellotge de paret procedent originàriament de la regió de la Selva Negra que es caracteritza per la seva decoració rústica i per la presència d’un autòmat en forma d’ocell que apareix amb els tocs horaris.
El moviment de l’ocell és complementat amb el so de dues flautes que imiten el cant d’un cucut
pontarró
Tecnologia
Cadascun dels fils, originàriament de fibres vegetals o de crin de cua de cavall i posteriorment de llautó, que constituïen el sedàs de la forma en la fabricació manual de paper, en nombre variable segons el tipus de paper que hom volia obtenir i segons l’època, de manera que al segle XIII era de cinc per cada 2 cm i al segle XVIII arribava a ésser de 25 per a papers molt fins, com el paper de fumar o el paper bíblia.
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment,…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…