Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
relació de compressió
Tecnologia
En els motors endotèrmics, relació entre el volum comprès pel cilindre més la cambra de combustió quan l’èmbol es troba en el punt més baix de la seva carrera i aquest mateix volum quan l’èmbol és en el punt més alt.
És una dada important perquè el rendiment tèrmic del motor és més gran com més alta és aquesta relació En els motors d’explosió oscilla entre 91 i 10,81 relacions de compressió més altes provoquen l’autoencesa de la mescla i en els dièsel oscilla al voltant de 201
rellotge de pèndola
Tecnologia
Rellotge fix en què l’oscil·lador és una pèndola.
Normalment la pèndola oscilla en un pla, però també hi ha rellotges fornits d’una pèndola cònica
brunyidora
Tecnologia
Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície, generalment per fregament amb pedres abrasives de gra molt fi.
Les brunyidores per a superfícies cilíndriques interiors solen constar d’una bancada, una columna i un capçal que transmet un moviment de rotació a l’eix vertical, que conté un mandrí, proveït d’uns sectors de pedra abrasiva expansibles radialment en el seu extrem inferior el qual alhora es desplaça axialment amb un moviment alternatiu Per a superfícies cilíndriques exteriors hom sol fer girar la peça entorn del seu eix mentre la pedra abrasiva oscilla axialment i exerceix, alhora, una certa pressió sobre la perifèria de la peça
biogàs
Química
Tecnologia
Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbica o digestió de la biomassa, amb una composició aproximada de metà (54-70%), diòxid de carboni (22-45%), nitrogen (0,5-3%), hidrogen (1-10%) i petites proporcions de monòxid de carboni, oxigen i àcid sulfhídric.
El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus ramaders
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de posseir un…
mecanisme d’encèntrica
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.
Aquesta llei determina el perfil de l’element conductor, el qual és generalment cilíndric i té moviment de rotació L’element conduït pot ésser una tija guiada, recolzada per un extrem en l’element conductor excèntric de primera espècie, o una palanca que oscilla al voltant d’un eix fix excèntric de segona espècie L’extrem d’aquest element que és en contacte amb l’element conductor pot ésser d’aresta viva, de plat pla o taquet, de plat esfèric, o pot consistir també en un petit corró que anulla tot el fregadís entre les superfícies en contacte Hom els construeix, normalment, amb acer, tractat…
tauler de densitat mitjana

Diferents models de taulers DM
Tecnologia
Tauler que es fabrica mitjançant un procés en sec, les fibres del qual, un cop n’ha estat eliminada la lignina, s’encolen mitjançant un adhesiu de resina sintètica d’una densitat que oscil·la entre 720 i 800 kg/m3.
nivell

Nivell de bombolla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…