Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
desfosforació
Tecnologia
Operació per la qual hom elimina el fòsfor del ferro colat o de l’acer.
La presència del fòsfor augmenta la fragilitat d’aquests dos materials i dificulta el treball mecànic de l’acer La desfosforació fou inventada per l’enginyer anglès Sydney Gilchrist Thomas, i permeté la utilització de minerals fosforosos fins aleshores impossibles La desfosforació del ferro colat pot ésser feta en un convertidor Thomas amb revestiment bàsic o en un forn Martin
Dennis MacAlistair Ritchie
Dennis MacAlistair Ritchie
Tecnologia
Enginyer electrònic nord-americà.
Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació C , que…
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes…
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
robot
Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua, vapor,…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…