Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
motor pneumàtic
Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest últim principi és àmpliament…
robot tipus vehicle
Tecnologia
Tipus de robot que no té la base fixa i, per tant, es pot traslladar per treballar en zones àmplies.
En funció del seu sistema de tracció, pot ser un robot mòbil o un robot caminador
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a…
robot
Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
èmbol
Secció d’un èmbol
© Fototeca.cat
Tecnologia
Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre
.
L’èmbol va unit a una tija o a un mecanisme biela-manovella biela que es mou solidàriament amb aquell i que serveix per a transmetre el moviment En les màquines motrius motor de combustió interna, màquina de vapor, etc la força que comunica el moviment a l’èmbol és deguda a la pressió d’un fluid En les màquines d’impulsió bomba hidràulica l’èmbol serveix per a transmetre a un fluid l’energia produïda per una màquina motriu Hom empra també els èmbols en òrgans de control vàlvules, en l’accionament de certs mecanismes transmissió de la pressió als cilindres d’una calandra, moviment dels…
serradís | serradissa
interfície
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Qualsevol medi interposat entre dos elements o sistemes, que la interfície posa en relació (per exemple, un terminal pot ésser considerat com a interfície entre un ordinador i un usuari, a través del qual es comuniquen).
En aquest cas, la interfície pot ésser concebuda com allò que cada sistema ‘veu’ de l’altre
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt…