Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
barret de ferro
Tecnologia
Cobertora d’oxidació formada per una crosta dura d’òxid, principalment de ferro (limonita).
Es forma per lixiviació i oxidació pròxima a la superfície i a la part superior d’un jaciment de sulfurs, en especialment de ferro pirita, calcopirita Aquest procés concentra, ocasionalment, elements molt insolubles, com ara l’or
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
tiratge
Tecnologia
Diferència de pressió d’un fluid entre l’entrada i la sortida de l’aparell, de la instal·lació o de la construcció, pel qual ha de circular.
Per tal que les estufes, els forns, les calderes i altres fogars funcionin en unes condicions suficients de seguretat i d’eficàcia cal que la pressió dels gasos sigui superior a l’entrada que a la sortida La pressió en un fogar, a excepció del cas que hom hi introdueixi aire comprimit, és molt pròxima a l’atmosfèrica Aleshores, el tiratge és degut generalment, en el tiratge natural , a la depressió que hi ha a la sortida pel fet que la densitat dels gasos calents és menor que la de l’aire i, per tant, a la seva tendència a elevar-se Quan aquest tiratge és insuficient cal recórrer…
segment
Tecnologia
Cadascun dels anells d’acer, de secció generalment rectangular o trapezial, que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
En un èmbol, que normalment té quatre segments o tres, en els motors de poca cilindrada i ràpids, hom distingeix els segments de compressió, els rascadors i els recollidors d’oli Els segments de compressió solen ésser de secció rectangular o trapezial i són dipositats, en nombre d’un o dos, a la part més pròxima a la cambra de combustió Els segments rascadors solen tenir la secció semblant a la d’una ungla, són disposats sota els de compressió i tenen per finalitat rascar l’oli de la camisa Els segments recollidors d’oli solen ésser de perfil en C i són disposats en ranures que…
centrifugadora
Centrifugadora filtradora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a fer centrifugacions, que consisteix en un recipient, generalment cilíndric, que gira sobre un eix, vertical o horitzontal, dins un cos extern fix.
Les centrifugadores per a filtrar o escórrer filtradores o escorredores centrífugues tenen la paret lateral del recipient rotatori anomenada bombo perforada a fi de donar pas al líquid Tant l’alimentació com l’evacuació de la matèria filtrada o escorreguda, pot efectuar-se de manera intermitent o contínua és el tipus d’aparell emprat per al dessecament del carbó o per a eixugar la roba de la bugada, entre d’altres aplicacions En altres tipus de centrifugadores, el líquid clar o menys dens surt per un tub axial, i el líquid més dens o les partícules sòlides que s’han desplaçat cap a les…
soldadura
Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
destalonar
Tecnologia
Donar la despulla suficient a una eina de tall per tal d’evitar que durant el procés de mecanització la cara de l’eina més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada no arribi mai a talonar-la.
llevador
Tecnologia
Llanda metàl·lica que hom col·loca paral·lelament a un corró d’una màquina i amb una vora molt pròxima o bé fregant la superfície d’aquesta i que té per objecte de netejar el corró, dosificar la pasta adherida a la superfície, etc.
Els llevadors són emprats en màquines molt diverses, especialment tèxtils i d’arts gràfiques
torsió
Tecnologia
Deformació que experimenta un cos sotmès a dos parells de forces, un dels quals pot ésser la reacció a l’altre, que actuen en sentits contraris i en dos plans paral·lels, de manera que cada secció del cos sofreix una rotació respecte a una altra secció pròxima.