Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera i per als aplacats de…
autoclau rotativa
Tecnologia
Autoclau en la qual la cistella que conté el material a esterilitzar gira entre 6 i 12 rpm, moguda per un motor extern.
L’agitació provoca un escalfament més ràpid a l’interior dels envasos i, per tant, una esterilització més ràpida, qüestió fonamental en productes alimentaris, a fi d’evitar al màxim la desnaturalització de proteïnes, la pèrdua d’aromes i la caramellització de sucres
aprest
Tecnologia
Recobriment que hom aplica a la superfície de les pells adobades per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte i tacte, o bé per cercar protecció enfront de les accions externes tals com l’aigua o el frec.
Els aprests utilitzats en adoberia són molt diversos els més freqüents són preparats amb proteïnes per exemple caseïna, goma, laca, nitrocellulosa, resines acríliques i ceres L’aplicació dels aprests és feta molt freqüentment amb aerògraf, però també són utilitzats pelfes, raspalls accionats a mà o mecànicament i altres dispositius
remull
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les pells per tal de tornar-los l’estat d’hidratació que tenien en els animals vius i que han perdut en major o menor grau a causa dels processos de conservació.
És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el descarnament, o l’…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
abrillantament
Tecnologia
Operació feta sobretot en els cuirs adobats al crom, consistent a aplicar amb un raspall o a màquina una o diverses mans d’un aprest negre o acolorit (a base de proteïnes, laca o resines sintètiques) i tot seguit treure llustre amb una estira de vidre o amb la màquina d’abrillantar, la qual treballa exercint sobre el cuir una fricció regular i enèrgica per mitjà d’un cilindre mòbil de vidre o d’àgata, polit perfectament i aplicat a pressió.