Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pasta d’avet
Tecnologia
Pasta de cel·lulosa, de fibra llarga, obtinguda de diferents espècies d’avet.
L’avet en la indústria de pasta de paper és primera matèria en els procediments al sulfit en què és usat quasi exclusivament, al sulfat i mecànic El primer dóna una pasta molt apta per a transformar en raió, mentre que el segon dóna una fibra excellent per a paper kraft i d’embalatge Tant l’un com l’altre permeten d’obtenir papers de gran consum i de primera qualitat El procediment mecànic és emprat per a obtenir productes econòmics
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Dipòsit que és carregat d’aire a pressió per un compressor que treballa en règim quasi continu; serveix per a alimentar una xarxa de distribució d’aire comprimit d’utilització intermitent.
L’acumulador amorteix l’efecte de les pulsacions del compressor sobre la línia, assegura un subministrament a una pressió relativament estable a la que seria necessària per a satisfer un consum puntual
palissandre
Botànica
Tecnologia
Gènere que comprèn unes 100 espècies tropicals, de la família de les papilionàcies, d’arbres de fulles pinnaticompostes i de fruits indehiscents, de molts dels quals és aprofitada la fusta, de color vermell fosc o quasi negre, viada, compacta i de fibra gruixuda i uniforme, molt apreciada en la fabricació de mobles i d’objectes diversos.
compressor

Seccions frontal (esquerra) i transversal (dreta) d’un copmressor alternatiu de pistó de dues etapes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt, a baixa pressió, a un altre on la pressió és més elevada; també màquina per a elevar la pressió d’un gas o vapor.
La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o no el…
forn

forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
automòbil

Automòbil de turisme
Tecnologia
Xarxa viària
Vehicle automòbil terrestre, generalment muntat sobre quatre o més rodes.
L’automòbil nasqué de l’aplicació d’un motor tèrmic de vapor primer, de benzina després, bé que també hi ha alguns exemples de motor elèctric mogut per bateries d’acumuladors, sobre un vehicle directament derivat d’un cotxe de cavalls L’evolució de l’automòbil s’ha produït per la introducció de millores, sovint inconnexes, en cada un dels elements principals constitutius, i per això els progressos vers un tipus coherent han estat molt lents Els automòbils tenen característiques diferents segons l’ús a què són destinats L’ automòbil de turisme és el destinat al transport de passatgers per a ús…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…