Resultats de la cerca

Hom l’obté en forn elèctric per reducció de ferralla en presència de quars i carbó de coc o vegetal Per a percentatges de silici inferiors al 15%, hom el pot obtenir en alt forn Cal evitar-hi la presència de fòsfor, sofre o arsènic, que poden produir la descomposició de l’aliatge i la seva reducció a pols

El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada…

El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es…

La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com…

La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges…

Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2   % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…

Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…