Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
refrigeració
Tecnologia
Producció i utilització de temperatures inferiors a les atmosfèriques normals.
Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball
refrigerador
Tecnologia
Alimentació
Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant una màquina frigorífica.
Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums,…
aliatge refractari
Tecnologia
Aliatge que pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l’ordre dels 900°C o més).
La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges refractaris…
termometria
Tecnologia
Tècnica que desenvolupa i utilitza els aparells i mètodes necessaris per tal de mesurar les temperatures dels medis i cossos materials d’una manera objectiva, prescindint de la sensació fisiològica subjectiva.
Els aparells emprats en termometria són el termòmetre, el termoparell, el piròmetre i la termistància amb totes llurs variants Els mètodes, basats en el principi zero de la termodinàmica, a més de consistir en una normativa que garanteix la perfecció de la mesura, tenen com a suport els punts fixos de l’escala internacional pràctica de temperatures termòmetre Tradicionalment hom ha anomenat pirometria la part de la termometria que s’ocupa de la mesura de temperatures elevades respecte a l’ambiental
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes…
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
bec

Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
lubrificant sintètic
Tecnologia
Lubrificant obtingut per síntesi química i additius per a millorar-ne l’ús.
Pot contenir oli mineral per millorar la mescla Normalment els productes bàsics són classificats en hidrocarburs sintetitzats, èsters orgànics i altres, com el poliglicol o les silicones En els motors tèrmics, la utilització d’un lubrificant sintètic comporta una reducció del consum del combustible 4-5% i de l’oli mateix a la vegada que allarga la vida dels components del motor L’aplicació a una gamma extensa de temperatures, la bona resistència a l’oxidació i l’estabilitat a altes temperatures permeten de desenvolupar motors més avançats i eficients Aquests…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina