Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
trefilatge
Tecnologia
Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.
A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids
filferro
Tecnologia
Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i una gran tenacitat, obtingut per trefilatge.
Prèviament a cada trefilatge hom sotmet l’acer a un procés de fosfatació i de recuita per tal d’augmentar-ne la plasticitat La darrera operació d’aquest procés acostuma a ésser una recuita, per tal d’eliminar l’acritud del metall, i a vegades hom el galvanitza o l’estanya, per protegir-lo de la corrosió
filera
Tecnologia
Peça bàsica de qualsevol sistema de conformació de metalls o plàstics per deformació (extrusió, estiratge o trefilatge).
És constituïda per un material de gran duresa i resistència al desgast diamant, cermet, carburs metàllics sinteritzats, etc amb un forat al centre per on hom fa passar de manera forçada el material que hom vol afaiçonar extrusió o reduir de secció estiratge o trefilatge
trefilar
Tecnologia
Reduir el diàmetre de la secció d’un fil de metall per trefilatge.
assaig de conformació
Tecnologia
Assaig que permet preveure el comportament d’un material en ésser sotmès a un procés de transformació per plegatge, estampació, forja, cisallatge, soldadura, trefilatge
, etc.
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…