Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
adhesiu orgànic vegetal
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de substàncies vegetals a través de processos relativament simples.
Els més importants són el midó, que és utilitzat especialment en la indústria del paper i cartó i es gelifica amb formaldehid i bòrax en general s’empra després de diversos tractaments que modifiquen la seva solubilitat i viscositat hidròlisi, degradació enzimàtica, oxidació, cloració, etc la dextrina, que deriva del midó i es gelatinitza també amb formaldehid i bòrax és utilitzada en la indústria del paper i cartó i per a segells, etiquetes i cintes les gomes naturals aràbiga, tragacant, etc Els adhesius a base d’èters i èsters de la cellulosa i els adhesius a base de cautxú natural, encara…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
goma
Tecnologia
Adhesiu, especialment l’obtingut a base de substàncies vegetals.
atmosfera controlada
Tecnologia
Medi gasós, de característiques físico-químiques controlades, que emplena el recinte tancat on es realitzen determinats processos productius, sigui per evitar reaccions d’oxidació de metalls fosos, per modificar la coloració del vidre fos, per afavorir certes reaccions químiques superficials en els forns de tractament tèrmic, etc.
A les cambres de refrigeració d’aliments vegetals, les atmosferes controlades pobres en oxígen i riques en diòxid de carboni alenteixen l’activitat metabòlica i, per tant, regulen la degradació fisiològica dels aliments
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
adob sintètic
Tecnologia
Adob amb substàncies semblants als tanins vegetals, anomenades tanins sintètics, obtingudes per via sintètica.
Són un complement molt important dels tanins naturals i minerals, que permeten de donar a les pells adobades algunes propietats que amb aquests seria molt difícil d’aconseguir taní sintètic
màquina deshidratadora
Tecnologia
Agronomia
Màquina amb la qual hom elimina l’aigua de l’estructura molecular dels vegetals.
biocombustible de primera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.
Aquest biocombustible té l’inconvenient d’entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l’alimentació humana o l’alimentació animal És un biocombustible de primera generació el biodièsel
adob vegetal
Tecnologia
Adob amb tanins vegetals procedents de fustes, fulles o escorces de moltes espècies vegetals, com per exemple el castanyer, el sumac, el quebratxo, la mimosa, el roure, l’alzina, el pi, etc.
Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum