Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
erable
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, de capçada robusta, que ateny fins 30 m d’alçada.
Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós…
erable de sucre
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, alt que pot atènyer 35 m d’alçada, amb fulles palmatilobulades, flors d’un groc verdós disposades en corimbe i fruits en disàmara.
De la saba hom n'obté sucre És propi de l’Amèrica del Nord
tec
Botànica
Tecnologia
Arbre indígena de l’Àsia meridional i sud-oriental, de la família de les verbenàcies, que forneix la fusta del mateix nom, molt dura, inalterable i resistent, de color bru verdós i de toc untós, emprada en fusteria naval, en ebenisteria i en la construcció d’estris diversos.
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…