Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ballesta
Tecnologia
Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines, planes o lleugerament corbes, d’acer resistent i elàstic, de la mateixa amplada, però de llargada diferent, ajuntades per una brida, mantingudes alineades amb abraçadores.
Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…
tabac
Tabac i cigarreta
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…