Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
coeficient de percussió
Tecnologia
En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.
En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
percussió
Tecnologia
Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.
4 coeficient de percussió En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
blindatge
Tecnologia
Revestiment que embolcalla totalment o parcialment una màquina, aparell, vehicle o recinte.
Té com a funció impedir que determinades substàncies pols, gasos tòxics, líquids corrosius o certs efectes físics penetració, xoc, calor, radiacions, camps elèctrics, etc puguin traspassar-lo i afectar de manera indesitjada l’exterior o l’interior, segons els casos
escleròmetre
Tecnologia
Instrument emprat en els assaigs de duresa per a mesurar la duresa dels cossos segons la profunditat del senyal que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer un judici…
mall
Tecnologia
Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una base o enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.
Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament mitjançant vapor o aire…
resiliència
Tecnologia
Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
La resiliència és determinada, en l' assaig de resiliència , colpejant una proveta en forma de barra amb una massa pendular i imprimint cada cop més força a la massa fins a aconseguir el trencament de la proveta El treball, expressat en quilogràmetres, necessari per a trencar la proveta dividit per la seva secció, expressada en centímetres quadrats, és la resiliència del material de la proveta
distribuïdor
Tecnologia
Òrgan fix de les turbines que dóna la direcció adequada al fluid perquè arribi a les pales del rodet sense xoc.
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
assaig mecànic
Tecnologia
Assaig en el qual hom destrueix una proveta del material per tal de determinar les seves propietats mecàniques, siguin de caràcter estàtic com la duresa
, la resistència a la tracció
, a la fluència
, a la compressió
, al vinclament
, a la flexió
, a la torsió
, o de caràcter dinàmic com la resistència al xoc
( resiliència
), al desgast
, a la fatiga
, etc.