Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Airbone Warning and Aerial Control System
Aeronàutica
Tipus d’avió dotat dels més complexos sistemes de detecció per radar.
El primer model, el Boeing 707-320B, pot detectar, des de 10 000 m d’altitud, aeronaus i míssils en un radi de 400-500 km Hom ha constatat que és el mitjà més efectiu per a detectar els míssils cruise , els quals, en volar a baixa altura, escapen a l’acció dels radars terrestres Té una autonomia d’unes dotze hores sense reaprovisionament en vol Models similars són l' E-26 HawReye britànic i el Tu-126 Nato Moss soviètic
Ferronats
Aeronàutica
Companyia participada per Ferrovial i la companyia britànica NATS que ofereix serveis de control del trànsit aeri.
Gestiona les torres de control de diferents aeroports dels Països Catalans i d’Espanya, com ara els aeroports d’Alacant, València, Eivissa, Sabadell, Sevilla, Jerez, Vigo, A Corunya, Melilla i Cuatro Vientos Madrid Al setembre del 2011, Aena Aeropuertos adjudicà a Ferronats i a la companyia Saerco aeroports de Lanzarote, Fuerteventura i La Palma els serveis de trànsit aeri de tretze aeroports de la seva xarxa
Comabella i Cia Pujol
Aeronàutica
Empresa aeronàutica.
Situada a Sant Martí de Provençals, inicialment es dedicava a aprofitaments d’estany El 1914 feu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Taube per fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla basat en el “Vendôme” francès, amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca vol Barcelona-Palma, juliol del 1916 La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra 1918 i perdé el control de la nova firma, Tallers Hereter, que s’arruïnà
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha passat de 239 000…
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea
Aeronàutica
Entitat pública empresarial espanyola de gestió del transport aeri creada per llei l’any 1990, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al ministeri de foment.
Té com a objectiu principal garantir la seguretat, fluïdesa, eficàcia i economia del trànsit aeri, tasques que es materialitzen en el manteniment, explotació i administració de la xarxa d’aeroports civils de l’estat i les installacions per a la navegació aèria Assigna i controla, per tant, les inversions en aquestes infraestructures, condicionant, així, el tipus de rutes i de tràfic en cada aeroport El seu finançament és independent de l’estat llevat de casos puntuals de subvencions a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat o de la Unió Europea, i és cobert amb els ingressos de taxes…
Líneas Aéreas Postales Españolas
Aeronàutica
Companyia de transport aeri creada el 1931, quan l’estat assolí el control de la societat CLASSA (Compañía de Líneas Aéreas Subvencionadas, SA).
La nova societat inaugurà la línia Madrid-Lisboa, que, a través de la ja existent Madrid-Barcelona, permeté l’enllaç de Lisboa amb el centre d’Europa La societat es dissolgué el 1936, en començar la guerra civil
aeroport de Barajas
Aeronàutica
Aeroport situat a uns 12 km al nord-est de la ciutat de Madrid.
És el primer aeroport espanyol per trànsit de passatgers, càrrega i operacions, el quart europeu per nombre de passatgers i l’onzè mundial 2009 És gestionat per AENA Aeropuertos El Aeropuerto Nacional de Madrid s’inaugurà oficialment el 22 d’abril de 1931 si bé s’hi feien vols de prova des del 1928, però les operacions comercials no començaren fins al final del 1933 El 1944 s’hi construí la primera pista pavimentada, de 1400 m de longitud El 1954 es construí la Terminal Nacional la T2 actual, i el 1965 passà a denominar-se Aeropuerto de Madrid–Barajas El 1971 s’inicià la construcció de la…
aeroport de la Seu d’Urgell

Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l…
Marcel Dassault
Aeronàutica
Constructor aeronàutic, empresari i polític francès, de nom de naixement Marcel Bloch.
Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…
Qian Xuesen
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic i aeroespacial xinès.
Graduat en enginyeria mecànica 1934 per la Universitat Normal de Pequín, anà becat als Estats Units, on obtingué un màster en ciències 1936 al Massachusetts Institute of Technology MIT i collaborà estretament amb el seu mentor, Theodore von Karman Posteriorment anà al California Institute of Technology Caltech, on obtingué el doctorat 1939 Durant la Segona Guerra Mundial participà en el projecte Manhattan i dugué a terme aportacions destacades en propulsió de coets formant part del nucli del Jet Propulsion Laboratory 1943 amb Von Karman i Frank Malina, dins del qual dissenyà míssils que…