Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carlo Ferrari
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic italià.
Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter
George Cayley
Aerodinàmica
Aeronàutica
Científic anglès fundador de la moderna aerodinàmica i creador de l’avió en la seva concepció actual.
El 1799 establí la configuració de l’avió modern ales fixes, buc, la cua com a timó i estabilitzador i preconitzà l’ús de l’energia mecànica independentment de l’acció del vent o de la força muscular Estudià l’estabilitat de les aeronaus, el moviment del centre de pressions, les regions de baixes pressions en les superfícies de les ales, l’accionament del timó i l’ús d’ales múltiples Les seves investigacions sobre el vol sense motor el portaren, el 1853, a la construcció d’un planador que fou el primer a volar amb un tripulant
Maxime A. Faget
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica per la Louisiana State University, durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de submarins de la US Navy L’any 1946 començà a treballar en el programa espacial nord-americà com a investigador del Langley Research Center, a Hampton Virgínia L’any 1958 fou un dels 35 científics escollits per al Projecte Mercury per a desenvolupar el programa espacial nord-americà Faget féu contribucions decisives al disseny de les càpsules Mercury, com ara el perfil aerodinàmic punxegut, i no amb ales com suggerien la resta d’enginyers, i el recobriment amb materials…
Qian Xuesen
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic i aeroespacial xinès.
Graduat en enginyeria mecànica 1934 per la Universitat Normal de Pequín, anà becat als Estats Units, on obtingué un màster en ciències 1936 al Massachusetts Institute of Technology MIT i collaborà estretament amb el seu mentor, Theodore von Karman Posteriorment anà al California Institute of Technology Caltech, on obtingué el doctorat 1939 Durant la Segona Guerra Mundial participà en el projecte Manhattan i dugué a terme aportacions destacades en propulsió de coets formant part del nucli del Jet Propulsion Laboratory 1943 amb Von Karman i Frank Malina, dins del qual dissenyà…