Resultats de la cerca

Propietat d’un consorci nord-americà, rus i ucraïnès, serà operativa el 1998 i podria abastar l’11% del mercat mundial de llançament de coets

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…

L' Ariel-1 , collocat en òrbita terrestre el 26 d’abril de 1962 mitjançant un coet Delta, fou el primer satèllit estranger que utilitzà un coet llançador nord-americà demostrà l’existència d’una capa a l’alta ionosfera on el component principal és l’heli L' Ariel-2 fou llançat amb un coet Scout el 27 de març de 1964 i l' Ariel-3 , que fou ja construït íntegrament a Gran Bretanya, fou collocat en òrbita mitjançant un coet del mateix model el 5 de maig de 1967 L' Ariel-4 fou llançat l’11 de desembre de 1971, l' Ariel-5 el 15 d’octubre de 1974 i l' Ariel-6 el 2 de juny de 1979 Aquests dos…

Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost Voyager-2 i el 5 de setembre Voyager-1 de 1977 El Voyager-1 atenyé Júpiter al març del 1979 i passà a prop dels seus satèllits Callisto, Ganimedes, Europa, Ió, etc Aprofità la deflexió produïda pel camp gravitacional del planeta per dirigir-se cap a Saturn, on arribà pel novembre del 1980 Estudià el planeta i alguns dels seus satèllits, especialment Tità Posteriorment, inicià una trajectòria que el dugué fora del sistema solar sense experimentar cap altre encontre planetari El  Voyager-1 es convertí, el 1998, en el vehicle…

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…

És un organisme de titularitat pública, amb funcions equivalents a la NASA  i a l’ Agència Espacial Europea  ESA Prové del programa espacial soviètic que, a diferència de l’europeu i el nord-americà, no era gestionat per una entitat única Malgrat el llançament de l' Sputnik  1957, fita essencial en la cursa espacial soviètica, continuà depenent d’un conglomerat de ministeris i organitzacions, especialment vinculats a la defensa i les telecomunicacions El 1965 fou creat el més semblant a un organisme unificat, el ministeri general de construcció de maquinària En…

La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja…

Els tres primers de la sèrie foren llançats el 1966 amb el coet Saturn I-B , capaç de posar en òrbita 18 tones, i consistiren en vols suborbitals d’assaig de la reentrada a l’atmosfera L' Apollo-4 fou el primer llançat amb el coet Saturn-V , veritable clau de l’èxit del programa, capaç de satellitzar 126 tones L' Apollo-5 1967, que havia d’ésser el primer vol tripulat, no arribà a realitzar-se a causa d’un accident sofert en la fase de proves hi moriren els tres astronautes que havien de fer-lo L' Apollo-7 1968 representà el primer vol tripulat del programa i, a més, constituí la primera…

Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el…