Resultats de la cerca

Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del 2005 i portà…

Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu predecessor,…

La CSA és una agència federal establerta el 1989 amb la finalitat de desenvolupar el sector aeroespacial canadenc Opera una sèrie de satèllits d’observació terrestre, com els RADARSAT, que estudien els canvis del clima terrestre, i el SCISAT, que investiga la capa d’ozó També controla diversos satèllits de telecomunicacions MSAT, NIMIK i ANIK i científics Alouette, MOST La CSA participa en el programa de l’Estació Espacial Internacional

Així mateix, han estat destinats a reconeixement fotogràfic, telecomunicacions i experimentació El primer fou llançat el març del 1962 i des d’aleshores hom n'ha enviat més de 1 900 Alguns han caigut damunt la Terra, com el Cosmos 954 , que escampà deixalles radioactives l’any 1978 sobre el Canadà, i el cos central del Cosmos 1402 , que caigué a l’oceà Índic

Fou fundada el 1969 amb l’objectiu de promoure el sector aeroespacial indi Controla diversos programes com el sistema nacional indi de satèllits INSAT i el sistema indi de satèllits de sensors remots IRS Ha desenvolupat un coet llançador, el PSLV, capaç de collocar càrrega en òrbita polar sincrònica amb el Sol, que fou enviat a l’espai per primera vegada al setembre del 1997 Ha creat també un vehicle de llançament per etapes, el GSLV, per a collocar càrrega en òrbita geosincrònica, que efectuà el seu primer llançament comercial al maig del 2003

Actualment la constitueixen 55 països

Hi participen l’ESA, el CNES, l’Institut Alemany de Recerques Aeronàutiques i Espacials DLR, la NASA, la NASDA i la CSA

L’IKI s’encarrega de la planificació i el desenvolupament de l’exploració espacial russa i de la cooperació internacional en el camp aeroespacial

Dissenyat amb suport dels nord-americans, però de projecte purament japonès, L' H-II , fou llançat el 1993 amb la missió de fer enlairar un avió espacial japonès anomenat HOPE, i permeté posar en òrbita geoestacionària satèllits de 2 t

Fou llançat el 1989 i s’encarrega de mesurar amb precisió la posició i el moviment de 120 000 estels Tot i que els seu motor d’apogeu no funcionà i no pogué ésser situat a l’òrbita correcta, la seva missió s’està complint amb èxit La seva resolució és 30 000 vegades la de l’ull nu Entre el novembre del 1989 i el juliol del 1993 féu nombroses observacions d’estrelles, de forma quasi contínua i rastrejant tot el cel Unes 120 000 estrelles foren observades a alta resolució, i prop d’un milió a més baixa resolució La complexitat de l’anàlisi de les dades i la necessitat de comprovar l’exactitud…